15 abril 2009

homenaje II república en formentera

Como cada 14 de abril, los que pensamos que la II República fue algo más que una parte de la historia de España (a pesar de que apenas se estudia en las escuelas) sino que fue la materialización de las esperanzas de democracia, justicia y progreso de tantos y tantas españoles y españolas. Nos reunimos en "Es Campament" colonia penitenciaria en terminología franquista y auténtico campo de concentración; el más duro y terrible de Balears. Que estuvo (está) en Formentera. Un Campo en el que llegaron a morir de hambre hasta 58 personas (documentadas, porque quien sabe si no fueron más)

Los mismos que acabaron con las esperanzas de democracia, de justicia, de progreso... Son los mismos que construyeron este maldito campo de concentración en represión y castigo para los presos, sus familias y para la isla que se mantuvo fiel a la República.
Este año el homenaje ha sido a las mujeres: esposas, madres, hermanas, hijas... Que como dice el manifiesto:

"fueron la salvaguarda de la dignidad que los fascistas quisieron exterminar... ellas fueron las que mantuvieron las esperanzas, a pesar de que muchas sabían que nunca más volverían a ver a sus familiares"

"en Formentera, una isla que padeció una hambruna salvaje durante la postguerra, muchas mujeres daban parte de su escaso alimento a algunos presos; otras ayudaron a los que estaban perseguidos huyendo de la oleada de asesinatos entre 1.936 y 1.937; otras se hicieron cargo de la casa de los hijos porque su marido o su padre estaba preso"
Por eso en homenaje y en honor a todos y todas nos reunimos cada 14 de abril. Y gritamos con ilusión y convicción:
viva la república
mateos




4 comentarios:

Cayetano dijo...

La II República fue un intento de modernizar España tras siglos de atraso y privilegio/ predominio de grupos sociales ultraconservadores.
Acabó mal por culpa de los enemigos de la República, de diverso pelaje, que desde sus inicios conspiraron contra ella.
Nuestro sistema democrático actual es, obviando las lógicas diferencias, de alguna forma su heredero.
Sólo un inciso al comentario introductor del post: hoy sí se estudia en las escuelas (Ya me encargo yo de ello en mis clases de Sociales)
Un saludo, sobrino.

Esther dijo...

Sin lugar a dudas durante la II República se produjeron grandes avances sociales ,que el franquismo se encargo de borrar instaurando decadas de terror y cruel dictadura.

mateos75 dijo...

gracias a proefesores como tú se explica en las escuelas, pero desgraciadamente yo y creo que casi todos los de mi edad no dimos esa parte ni la de la guerra civil.

esther, totalmente de acuerdo.

y con mas retraso del debido (perdón) os dejo el manifiesto de este año.

salud
mateos
.........

MANIFEST 2009

Avui, dia 14 d’abril, fa setenta-vuit anys que fou proclamada la Segona República a Espanya. Es materialitzaven llavors les esperances de democracia, justicia i progrès de milers de persones, que fèren d’aquest règim republicà un dels més avançats a Europa en matèria educativa. El progrès i la igualtat social arribarien per la via de la pedagogía, es deia.
Com sabem, el cop militar feixista de juliol de 1936 donà lloc a una sagnant guerra civil. La República, oblidada per les democràcies europees; els feixistes, recolzats en l’ajut militar i econòmic de Hitler i Mussolini. Finalitzada la guerra, Espanya fou convertida en un gran camp de concentració i extermini; i Formentera fou obligada a albergar el camp de presoners més dur i terrible de les Illes Balears. Cinquanta-vuit homes al menys moriren aquí mateix de fam; les seves restes estan enterrades a una fossa al cementiri de Sant Francesc.
La represió franquista arribà a tothom. I en especial a les dones. En un pais ensorrat en la misèria econòmica i governat des de la misèria moral i l’esperit de revenja, les mares, esposes, germanes i filles dels homes empresonats, i també els milers de dones igualment empresonades, foren la salvaguarda de la dignitat que els feixistes volien exterminar. Foren les esposes i mares dels qui aquí estaven empresonats les que mantingueren les esperances, tot i que moltes sabien que no tornarien a veure als seus familiars. Algunes moriren sense saber on eren els seus marits; altres moriren a la presó; altres, moriren a les portes de les presons on era tancat el seu home.
A Formentera, una illa que patí una fam salvatge durant la postguerra, moltes dones donaven part del seu escàs menjar per algun pres; altres, ajudaren als qui estaven perseguits fugint de l’onada d’assassinats el 1936 i 1937; altres, es feren càrrec de la casa i els fills perque el seu home o el seu pare estaven empresonats.
Formentera recorda avui la Segona República i les dones que mantinguren intactes els ideals republicans, mentres eren perseguits per la dictadura. Sense elles, sense la seva dignitat i la seva lluita, aquest seria segurament un altre pais ben diferent.
Avui fa setenta-vuit anys que els ideals de democràcia, justicia i igualtat es materialitzaren en la Segona República. Els qui combateren contra aquests ideals són els mateixos que establiren el Campament de la Savina. Era un càstig per els presos, per les seves familias, i per l’illa mateixa. Els qui executaren als murs del cementiri de Sant Ferran, de Sant Francesc, de sa Pedrera den Coix o a la pujada a la Mola, són els mateixos que assassinaren de fam a cinquanta-vuit homes que havien defengut els ideals republicans.
Aquest recinte guarda la memòria de les víctimes i per aixó l’hem de conservar, honorar i respectar. Els murs que encara es veuen al Campament costaren molta suor, molta sang i segurament alguna vida.
Val la pena que entre tots ho recordem i ho ensenyem a recordar, perquè aquest Campament, i els homes empresonats aquí, foren un bastió de les idees de democràcia i igualtat durant els temps foscos de la dictadura.

Salut i República.

Formentera, 14 d’abril de 2009

Anónimo dijo...

.. Y de Paracuellos del Jarama ¿ cuando pensáis hablar? y ya de paso de las "chekas", los tiros a la barriga ( Casas Viejas - Cadiz),los "paseos", etc .... que para tener "memoria histórica", tenéis MUY POCA memoria.


Fdo: Uno que también tuvo abuelo. El mio no me lo "invente" y ademas no llevaba pistolon. Solo pan a su casa.